A l’Hospitalet de l’Infant, entre el paisatge mediterrani i el mar, trobem el poblat Hifrensa, un dels exemples més singulars de l’arquitectura moderna catalana i última colònia industrial.
Projectat a finals dels anys seixanta (1.967- 1.975) per l’arquitecte Antoni Bonet Castellana, encàrrec d’Hifrensa ( Hispanofrancesa Energia Nuclear Sociedad Anónima), el conjunt va ser construït per allotjar els treballadors de la central nuclear de Vandellòs I i les seves famílies.
Però Hifrensa és molt més que un conjunt d’habitatges.
Bonet va plantejar una petita comunitat on arquitectura, paisatge i vida quotidiana estiguessin estretament relacionats. El projecte incorporava habitatges de diferents tipologies, habitatges classe A, pels enginyers, habitatges unifamiliars adossats desenvolupats en una sola planta, classe B, pels pèrits, conjunt de 4 habitatges plurifamiliars, distribuïts en planta baixa i planta pis, classe C, pels obrers, habitatges unifamiliars de planta baixa més dos pisos, i un edifici d’habitacions pels “solters”. També disposava d’escola, llar d’infants, equipaments esportius, club social i espais de relació, propis.
Bonet Castellana, no hi va projectar cap església ni comerç, degut a què la seva voluntat era que el habitants d’Hifrensa es relacionessin i s’integressin amb la gent autòctona de l’Hospitalet de l’Infant.
Un dels seus grans encerts és la manera com s’integra en el territori. Els edificis s’adapten a la topografia i la vegetació mediterrània, mentre que els recorreguts de vianants connecten els diferents espais i separen la vida quotidiana del trànsit rodat.
El resultat és un conjunt que, més de cinquanta anys després, continua sorprenent per la seva modernitat.
Hifrensa ens recorda que fer arquitectura no és només construir edificis, sinó crear llocs on viure.
L’any 2023 el conjunt va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Conjunt Històric, reconeixent el seu excepcional valor arquitectònic i patrimonial.
